En aquest repàs que fem dels noms dels carrers que envolten la nostra escola, en aquesta “Veueta” parlarem del carrer que tenim a baix, que és una avinguda amb l’importància que com veureu, té l’home que li posa nom : Josep Tarradellas i Joan.
Josep Tarradellas i Joan (Cervelló 1899-Barcelona 1988), fou un polìtic català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili, des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980. La seva militància catalanista el va portar de molt jove a la vida política. Va participar en la fundació del partit Esquerra Republicana de Catalunya, pel qual era elegit diputat per primera vegada el 1931. El mateix any accedia al govern de la Generalitat de Catalunya com a conseller de Governació. Durant la guerra civil va ocupar els càrrecs de conseller de Finances i de president del consell executiu de la Generalitat. Exiliat a Suïssa i a França a partir de 1939, els diputats catalans a l'exili el van elegir com a president de la Generalitat el 1954 a Mèxic. Des de la seva residència de Saint-Martin-le-Beau va mantenir durant llargs anys la vigència de la institució. El 1977 va retornar a Catalunya i va ser rebut per una multitud a Barcelona, sempre es recordaran les imatges al sortir a la balconada de la Generalitat, dient: Ciutadans de Catalunya: Ja soc aquí. Retornava en exercici del càrrec i va presidir durant prop de tres anys el primer govern d'unitat de la Generalitat restaurada.
Josep Tarradellas i Joan (Cervelló 1899-Barcelona 1988), fou un polìtic català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili, des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980. La seva militància catalanista el va portar de molt jove a la vida política. Va participar en la fundació del partit Esquerra Republicana de Catalunya, pel qual era elegit diputat per primera vegada el 1931. El mateix any accedia al govern de la Generalitat de Catalunya com a conseller de Governació. Durant la guerra civil va ocupar els càrrecs de conseller de Finances i de president del consell executiu de la Generalitat. Exiliat a Suïssa i a França a partir de 1939, els diputats catalans a l'exili el van elegir com a president de la Generalitat el 1954 a Mèxic. Des de la seva residència de Saint-Martin-le-Beau va mantenir durant llargs anys la vigència de la institució. El 1977 va retornar a Catalunya i va ser rebut per una multitud a Barcelona, sempre es recordaran les imatges al sortir a la balconada de la Generalitat, dient: Ciutadans de Catalunya: Ja soc aquí. Retornava en exercici del càrrec i va presidir durant prop de tres anys el primer govern d'unitat de la Generalitat restaurada.
