En aquesta “Veueta” nadalenca, volem acostar-vos a una de de les tradicions més arrelades a Catalunya:
el Caga Tió.
Per entendre aquesta festa, cal considerar que antigament l'arbre era la font i matèria primera per tota mena d'eines (mànecs de destrals, bigues per a les cases, bastons per ajudar a caminar, troncs per fer foc i donar escalfor, taules, cadires, escales....), per tot això calia fer una festa on l'arbre fos el protagonista, a determinats llocs del món s'engalanaven els avets i d'altres mentre se'l cremava se'l presentava alhora com a font de joia i alegria i el regal era l'escalfor que proporcionava. Avui dia, és un tronc que sovint es decora posant-li potes i altres elements que simulen una cara somrient i es corona amb una
barretina roja. Pel dia de la
Puríssima (això és, el
8 de desembre), es comença a donar menjar cada dia al Tió, i se'l tapa amb una manta perquè no passi fred a la nit. Al Tió li agraden molt els vegetals: garrofes, carabassa, etc. i verdura de poc valor. La nit de
Nadal (o en algunes cases el mateix dia de
Nadal), es posa el Tió per fer-lo cagar. Aquesta és una de les nits màgiques de l'any, especialment per a la mainada. Se'l fa cagar repetidament a base d'engegar-li cops de bastó alhora que se li canta una cançó tradicional, al·lusiva d'aquesta circumstància. Tradicionalment, el Tió mai no caga objectes grossos (aquests ja els porten els
Reis) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits.
Resulta ser una festa molt familiar i casolana i a cada llar se l'ha personalitzat i fins i tot es poden trobar diferents cantarelles segons cada contrada. Aqui teniu una de les més conegudes:
CAGA TIÓ, CAGA TORRÓ, D’AVELLANA O DE PINYÓ. NO CAGUIS ARENGADES QUE SÓN MASSA SALADES, CAGA TORRONS QUE SÓN MÉS BONS.I SI NO VOLS CAGAR...ET DONARÉ UN COP DE BASTÓ, CAGA TIÓ!
